<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/">
<channel>
<title>DuckDik Blog</title>
<link>https://duckdik.com/blog/ca/</link>
<atom:link href="https://duckdik.com/blog/ca/feed.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/>
<description>Articles informatius sobre què mesuren els wearables, què signifiquen les seves xifres, els últims avenços en sensors i com la intel·ligència artificial ajuda a entendre el son, la recuperació i la salut diària. Sense argot.</description>
<language>ca</language>
<lastBuildDate>Mon, 16 Nov 2026 10:29:48 +0000</lastBuildDate>
<image><url>https://duckdik.com/assets/logo.png</url><title>DuckDik Blog</title><link>https://duckdik.com/blog/ca/</link></image>
<item>
<title>Com compta les teves passes una polsera sense pantalla</title>
<link>https://duckdik.com/blog/ca/com-compta-les-teves-passes-una-polsera/</link>
<guid isPermaLink="true">https://duckdik.com/blog/ca/com-compta-les-teves-passes-una-polsera/</guid>
<pubDate>Mon, 16 Nov 2026 08:00:00 +0000</pubDate>
<description>Una pinta de silici més petita que una llentia converteix el balanceig del braç en passes. Així funciona, per què falla i d’on surten les 10.000.</description>
<content:encoded><![CDATA[<h2 id="un-sensor-mes-petit-que-una-llentia">Un sensor més petit que una llentia</h2>
<p>Dins d’una polsera sense pantalla hi ha un objecte diminut que treballa sense descans les 24 hores: l’acceleròmetre. Fa menys que una llentia i, tot i així, sap en tot moment cap a on i amb quina força es mou el teu braç. D’ell surten les passes del dia, bona part de les fases del son i la pista per saber si estàs quiet o caminant.</p>
<p>No hi ha rodes ni pèndols, com en els podòmetres de fa dècades. Hi ha una estructura de silici en forma de pinta, amb dents més fines que un cabell, suspesa sobre molles microscòpiques. Quan mous el canell, aquesta peça es desplaça una fracció de micra per pura inèrcia, igual que el teu cos va cap endavant quan l’autobús frena. En moure’s, canvia la distància entre les dents i unes plaques fixes, i amb ella una petita càrrega elèctrica. El xip tradueix aquest canvi en una xifra d’acceleració.</p>
<h2 id="tres-eixos-i-la-gravetat-sempre-present">Tres eixos i la gravetat sempre present</h2>
<p>El sensor no mesura en una sola direcció, sinó en tres: endavant i endarrere, als costats, i amunt i avall. I sempre nota una força encara que estiguis immòbil: la gravetat. Això li permet saber també l’orientació del teu braç. Si el canell està de cara amunt sobre la taula o penjant al costat del maluc, la gravetat «cau» sobre un eix diferent.</p>
<p>Per no esgotar la bateria, el sensor pren unes quantes desenes de mostres per segon i un petit processador resumeix les dades abans d’enviar-les al mòbil. Aquesta és una de les raons per les quals una polsera sense pantalla pot aguantar setmanes amb una sola càrrega.</p>
<h2 id="com-un-balanceig-es-converteix-en-una-passa">Com un balanceig es converteix en una passa</h2>
<p>Quan camines, cada trepitjada produeix un petit cop i el braç es balanceja amb un ritme molt regular. En el senyal de l’acceleròmetre això es veu com una successió de pics, gairebé com les onades a la vora del mar. L’algorisme fa tres coses: suavitza el senyal per treure tremolors, busca els pics que superen un cert llindar i comprova que arriben amb una cadència creïble, més o menys entre una i tres passes per segon.</p>
<p>Aquest últim filtre és clau. Un únic moviment brusc no compta. Perquè la polsera comenci a sumar, necessita veure diversos pics seguits amb un ritme estable. Per això, de vegades, les primeres passes després d’aixecar-te de la cadira no apareixen fins que portes uns segons caminant: el sistema esperava confirmar que de debò caminaves.</p>
<h2 id="les-passes-fantasma-i-les-passes-perdudes">Les passes fantasma i les passes perdudes</h2>
<p>Cap comptador és perfecte. Hi ha moviments que s’assemblen molt a caminar: aplaudir, batre ous, rentar-se les dents o anar en cotxe per una carretera plena de sots. Els algorismes intenten descartar-los, però algun s’escola.</p>
<p>També passa el contrari. Si empenys un carro de la compra o portes les mans a les butxaques, el braç gairebé no es balanceja i la polsera pot perdre part de les passes.</p>
<p>Per això la polsera i el mòbil gairebé mai no coincideixen. El telèfon, a la butxaca, nota el cop del maluc; la polsera, el balanceig del braç. Cap dels dos menteix: cadascun mira el mateix passeig des d’un lloc diferent. El que és útil és comparar cada aparell amb si mateix, dia rere dia.</p>
<h2 id="lorigen-de-les-10000-passes">L’origen de les 10.000 passes</h2>
<p>I d’on surt la famosa meta diària? Del Japó, el 1965. L’any després dels Jocs Olímpics de Tòquio, l’empresa Yamasa va llançar el primer podòmetre de consum, el «manpo-meter», que vol dir alguna cosa com «mesurador de 10.000 passes». Es deia així perquè se sumava a una campanya popular que animava a caminar deu mil passes al dia: uns set quilòmetres amb gambades de 70 centímetres. No va sortir de cap laboratori.</p>
<p>La ciència ha trigat dècades a posar-hi números. Una gran anàlisi publicada el 2025 a The Lancet Public Health, que va reunir 57 estudis, va observar que passar de 2.000 a 7.000 passes diàries s’associa a un 47 % menys de risc de mort per qualsevol causa. A partir d’aquí, la millora continua, però cada vegada més a poc a poc. Les deu mil continuen sent un bon objectiu per a qui ja és actiu, tot i que no són una frontera màgica.</p>
<p>Fes la prova aquesta setmana: compta cent passes en veu baixa durant un passeig i mira després quantes n’ha sumat la teva polsera. Descobriràs com n’és de fi el teu comptador i, de passada, quant es balanceja el teu braç quan camines.</p>]]></content:encoded>
<category>passes</category><category>acceleròmetre</category><category>sensors</category><category>com funciona</category>
<enclosure url="https://duckdik.com/blog/img/2026-11/pulsera-cuenta-pasos-acelerometro-8e1edcc2.webp" type="image/webp" length="0"/>
</item>
<item>
<title>La migdiada no és tan espanyola ni ens treu tanta son</title>
<link>https://duckdik.com/blog/ca/migdiada-europa-dades-2026/</link>
<guid isPermaLink="true">https://duckdik.com/blog/ca/migdiada-europa-dades-2026/</guid>
<pubDate>Tue, 10 Nov 2026 08:00:00 +0000</pubDate>
<description>Un de cada cinc fa la migdiada cada setmana, els alemanys gairebé tant com els espanyols, i una migdiada llarga prou just escurça la nit: dades de 4.289 migdiades.</description>
<content:encoded><![CDATA[<p>La migdiada té fama d'espanyola, però les dades expliquen una història diferent. A Alemanya es fa gairebé tanta migdiada com a Espanya, els portuguesos són els que més allarguen els seus descansos i el diumenge és el dia preferit dels europeus per fer una becaina.</p>
<p>Aquestes són algunes de les conclusions d'un estudi elaborat per DuckDik, l'empresa espanyola de polseres de benestar, que ha analitzat <strong>4.289 migdiades registrades per 1.205 usuaris</strong> d'Espanya, Itàlia, França, Alemanya i Portugal durant els últims 60 dies.</p>
<p>Els resultats qüestionen alguns tòpics. Set de cada deu participants van fer almenys una migdiada durant els dos mesos analitzats i un de cada cinc en fa, com a mínim, una per setmana.</p>
<p>Espanya encapçala la classificació, amb un 23 % d'usuaris que fan la migdiada setmanalment, però les diferències amb altres països són menors del que caldria esperar. Itàlia arriba al 20 %, Alemanya al 19 % i França al 18 %. Portugal, amb un 11 %, és el país on menys es practica, tot i que les seves migdiades són les més llargues.</p>
<p>«Sempre hem pensat que la migdiada era un costum molt dels espanyols, però resulta que els alemanys en fan gairebé tantes com nosaltres. Potser la migdiada és molt més europea del que ens imaginàvem», assenyala Alberto Lorente, cofundador i CEO de DuckDik.</p>
<h2 id="el-diumenge-es-el-rei-de-la-migdiada">El diumenge és el rei de la migdiada</h2>
<p>La migdiada típica dura 40 minuts, tot i que molts es prenen el descans amb més calma. El 38 % supera els 45 minuts i una de cada deu s'allarga més d'una hora i mitja.</p>
<p>Els italians i els francesos són els més breus, amb migdiades d'entre 35 i 36 minuts de durada típica. Els portuguesos, tot i que en fan menys, són els que més les allarguen.</p>
<p>El dia de la setmana també hi influeix. <strong>El diumenge és el gran dia de la migdiada:</strong> se'n registra una en el 12 % dels diumenges analitzats, enfront d'aproximadament el 8 % dels dies laborables.</p>
<p>A Itàlia, la freqüència de les migdiades gairebé es duplica durant el cap de setmana. A Espanya, en canvi, la diferència és menor, perquè els espanyols també són els que més recorren a aquest descans entre setmana.</p>
<p>L'edat marca una altra diferència. A partir dels 65 anys, un de cada tres usuaris fa la migdiada setmanalment, tot i que els seus descansos solen ser més curts. Els menors de 35 anys, per contra, són els que fan les migdiades més llargues.</p>
<h2 id="i-si-la-migdiada-no-ens-tragues-tanta-son-a-la-nit">I si la migdiada no ens tragués tanta son a la nit?</h2>
<p>Una de les troballes més interessants de l'estudi té a veure amb una preocupació habitual: la por que dormir a la tarda impedeixi descansar bé a la nit.</p>
<p>Per investigar-ho, DuckDik va comparar les nits de cada usuari després d'una migdiada de més de 45 minuts amb les seves pròpies nits sense migdiada, tenint en compte el mateix dia de la setmana.</p>
<p>El resultat va ser sorprenent: <strong>després d'una migdiada llarga, els participants van dormir de mitjana només sis minuts menys a la nit</strong>. L'hora d'anar a dormir pràcticament no va canviar.</p>
<p>A Espanya la diferència va ser una mica més gran, amb uns 13 minuts menys de son nocturna.</p>
<p>Això no vol dir que una migdiada llarga no perjudiqui mai el descans, però sí que qüestiona la idea que dormir a la tarda ens arruïna necessàriament la nit. En els usuaris analitzats, la reducció mitjana de la son nocturna va ser petita.</p>
<p>«Hi ha molta gent que evita la migdiada perquè creu que després no dormirà. El curiós és que les nostres dades mostren una diferència de només uns minuts. Cada persona és diferent i el més important és descobrir com respon el teu propi cos», explica Lorente.</p>
<h2 id="dos-mesos-de-migdiades-en-cinc-paisos-europeus">Dos mesos de migdiades en cinc països europeus</h2>
<p>L'estudi s'ha elaborat a partir de dades agregades d'1.205 usuaris de polseres DuckDik entre el 9 de setembre i el 8 de novembre de 2026. En total, s'han analitzat 4.289 migdiades d'almenys 20 minuts de durada.</p>
<p>Es tracta d'una anàlisi observacional que descriu els hàbits dels participants, sense pretendre representar el conjunt de la població europea ni establir relacions de causa i efecte. Per protegir la privadesa, només es publiquen resultats corresponents a grups d'almenys 50 persones.</p>
<p>L'informe complet i la metodologia són a l'annex de sota i a la <a href="https://duckdik.com/ca/prensa/notas/siesta-europa-2026/">nota de premsa</a>.</p>
<h2 id="annex-dades-per-pais-i-metodologia">Annex: dades per país i metodologia</h2>
<table>
<thead>
<tr>
<th>País</th>
<th>Persones</th>
<th>Migdiada almenys 1 cop per setmana</th>
<th>Alguna migdiada en 60 dies</th>
<th>Durada típica</th>
</tr>
</thead>
<tbody>
<tr>
<td>Espanya</td>
<td>459</td>
<td>23 %</td>
<td>75 %</td>
<td>40 min</td>
</tr>
<tr>
<td>Itàlia</td>
<td>286</td>
<td>20 %</td>
<td>70 %</td>
<td>36 min</td>
</tr>
<tr>
<td>Alemanya</td>
<td>258</td>
<td>19 %</td>
<td>67 %</td>
<td>40 min</td>
</tr>
<tr>
<td>França</td>
<td>112</td>
<td>18 %</td>
<td>65 %</td>
<td>35 min</td>
</tr>
<tr>
<td>Portugal</td>
<td>90</td>
<td>11 %</td>
<td>64 %</td>
<td>43 min</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p><strong>Dies amb migdiada segons el dia de la setmana:</strong> entre el 7,5 % i el 8,1 % de dilluns a divendres, 9,7 % el dissabte i 12,0 % el diumenge. Entre setmana i en cap de setmana: Espanya del 9,1 % a l'11,7 %, Itàlia del 7,0 % a l'11,5 %, Alemanya del 7,8 % al 9,8 % i França del 5,9 % al 8,4 %.</p>
<p><strong>Migdiada i nit següent:</strong> per a cada persona es compara la nit posterior a una migdiada de més de 45 minuts amb les seves pròpies nits sense migdiada del mateix dia de la setmana (diumenge amb diumenge, dimarts amb dimarts), en 497 persones dels cinc països.</p>
<p><strong>Metodologia:</strong> dades agregades diàries que l'app DuckDik sincronitza amb el compte de l'usuari (mai senyals en brut), del 9 de setembre al 8 de novembre de 2026. S'hi inclouen persones amb almenys 21 dies amb registre; el país és el més freqüent de cada persona. «Migdiada setmanal» vol dir almenys una migdiada per cada set dies amb registre. Només es compten migdiades de 20 minuts o més que l'app reconeix o que la persona confirma. Xifres pròpies només amb 50 persones o més per grup; el grup de més de 65 anys reuneix 79 persones. Nits vàlides: entre 3 i 14 hores de son, amb hora d'anar a dormir entre les 19:00 i les 06:00. Estudi observacional: descriu aquesta mostra d'usuaris de DuckDik, no tota la població.</p>]]></content:encoded>
<category>son</category><category>migdiada</category><category>dades</category>
<enclosure url="https://duckdik.com/blog/img/2026-11/siesta-europa-2026-cover-9764c2cf.webp" type="image/webp" length="0"/>
</item>
<item>
<title>Com sap la teva polsera que estàs estressat sense preguntar</title>
<link>https://duckdik.com/blog/ca/com-sap-la-teva-polsera-que-estas-estressat/</link>
<guid isPermaLink="true">https://duckdik.com/blog/ca/com-sap-la-teva-polsera-que-estas-estressat/</guid>
<pubDate>Mon, 09 Nov 2026 08:00:00 +0000</pubDate>
<description>La polsera no et llegeix la ment: escolta les diferències minúscules entre batecs. Així converteix l’HRV en una xifra d’estrès, i això és el que no sap.</description>
<content:encoded><![CDATA[<h2 id="un-cor-que-no-es-un-metronom">Un cor que no és un metrònom</h2>
<p>Posa dos dits al canell i compta. Sembla que el cor batega amb la regularitat d’un rellotge, però no és així. Si mesuréssim el temps exacte entre un batec i el següent, veuríem que canvia sense parar: 850 mil·lisegons, després 910, després 870… Aquestes diferències, de només unes centèsimes de segon, tenen nom: variabilitat de la freqüència cardíaca, o HRV per les sigles en anglès. I són la pista principal que fa servir una polsera per saber si estàs en tensió.</p>
<p>El més curiós és que un cor relaxat és <em>més</em> irregular, no menys. Quan inspires, el pols s’accelera una mica; quan espires, s’alenteix. Aquest vaivé, anomenat arítmia sinusal respiratòria, és normal i senyal d’un sistema ben afinat.</p>
<h2 id="laccelerador-i-el-fre">L’accelerador i el fre</h2>
<p>Qui mou els fils? El sistema nerviós autònom, el que funciona amb pilot automàtic. Té dues branques que actuen com l’accelerador i el fre d’un cotxe.</p>
<p>El sistema simpàtic és l’accelerador: prepara el cos per actuar davant d’una amenaça, un examen o un correu urgent. Puja el pols i el fa més uniforme, com un tambor que marca el pas. El parasimpàtic, que viatja sobretot pel nervi vague, és el fre: domina quan descansem, fem la digestió o dormim, i deixa que el ritme fluctuï lliurement.</p>
<p>Quan trepitgem l’accelerador durant molta estona, la variabilitat baixa: aquesta és l’empremta de l’estrès que es pot llegir des de fora.</p>
<h2 id="com-la-capta-la-llum-del-teu-canell">Com la capta la llum del teu canell</h2>
<p>La polsera no porta elèctrodes al pit: il·lumina la pell amb petits LED i mesura quanta llum torna. Cada vegada que arriba un batec, els vasos s’omplen una mica més de sang i absorbeixen més llum. Així es dibuixa una ona, i l’algoritme localitza el cim de cada pulsació per calcular el temps que separa l’una de l’altra.</p>
<p>Amb aquests intervals es calcula, per exemple, l’RMSSD, que compara cada interval amb el següent i resumeix quant canvien de mitjana. Un valor alt sol indicar que el fre està actiu; un de baix, que mana l’accelerador.</p>
<h2 id="el-gran-enemic-moures">El gran enemic: moure’s</h2>
<p>Aquí hi ha el parany. Si camines, puges escales o simplement gesticules mentre parles, el pols puja per pur esforç físic i la variabilitat cau encara que estiguis ben tranquil.</p>
<p>Per això la polsera també porta un acceleròmetre, el mateix tipus de sensor que compta les passes. Quan detecta que et mous, descarta o corregeix aquests trams. La xifra d’estrès té sentit sobretot en moments de quietud: assegut davant l’ordinador, al sofà o en una reunió.</p>
<h2 id="la-teva-xifra-es-nomes-teva">La teva xifra és només teva</h2>
<p>No hi ha cap valor d’HRV «correcte» per a tothom. Canvia amb l’edat, la genètica, la forma física i fins i tot l’hora del dia.</p>
<p>Per això els algoritmes no et comparen amb un ideal, sinó amb tu mateix. Durant els primers dies, la polsera aprèn com és el teu cor en repòs, sobretot de nit. A partir d’aquí, la xifra d’estrès expressa quant t’allunyes de la teva pròpia normalitat. És una escala relativa, més semblant a un termòmetre personal que a la nota d’un examen.</p>
<h2 id="el-que-la-polsera-no-pot-saber">El que la polsera no pot saber</h2>
<p>Ara bé: el cor no distingeix emocions. Els nervis abans de parlar en públic i l’eufòria de veure marcar el teu equip poden deixar una empremta molt semblant. La polsera mesura l’activació del cos, no si et sents bé o malament.</p>
<p>També hi influeixen coses que no solem associar a l’estrès: un cafè a mitja tarda, un sopar copiós, una copa de vi, un refredat que comença o una mala nit. Totes trepitgen una mica l’accelerador. Així que, quan la xifra és alta sense motiu aparent, de vegades l’explicació és al plat o al coixí.</p>
<h2 id="llegir-la-corba-no-linstant">Llegir la corba, no l’instant</h2>
<p>El valor d’un moment concret diu poca cosa. L’interessant és el patró: si les xifres pugen sempre els dilluns al matí o si un passeig després de dinar torna el pols a la calma.</p>
<p>Vols fer la prova? Seu i respira a poc a poc durant dos minuts: inspira en quatre segons i espira en sis. Estàs trepitjant el fre expressament, i sovint la corba ho reflecteix en qüestió de minuts.</p>]]></content:encoded>
<category>estrès</category><category>HRV</category><category>sensors</category><category>com funciona</category>
<enclosure url="https://duckdik.com/blog/img/2026-11/estres-hrv-pulsera-2a5a4bdf.webp" type="image/webp" length="0"/>
</item>
<item>
<title>Canvi d’hora 2026: aquella nit vam dormir 26 minuts menys</title>
<link>https://duckdik.com/blog/ca/canvi-dhora-2026-vam-dormir-26-minuts-menys/</link>
<guid isPermaLink="true">https://duckdik.com/blog/ca/canvi-dhora-2026-vam-dormir-26-minuts-menys/</guid>
<pubDate>Thu, 05 Nov 2026 08:00:00 +0000</pubDate>
<description>La nit del canvi vam dormir 26 min menys que un dissabte normal. Dades de 21.941 nits en cinc països revelen com es va adaptar el cos.</description>
<content:encoded><![CDATA[<h2 id="una-hora-de-mes-i-26-minuts-de-menys">Una hora de més… i 26 minuts de menys</h2>
<p>El diumenge 25 d’octubre vam endarrerir els rellotges i, en teoria, vam guanyar 60 minuts de son. Què vam fer realment amb aquell regal? Una anàlisi de DuckDik sobre <strong>21.941 nits</strong> de <strong>1.569 persones</strong> a Espanya, Itàlia, França, Alemanya i Portugal, entre el 10 d’octubre i l’1 de novembre de 2026, deixa una resposta poc intuïtiva: la nit del canvi vam dormir <strong>26 minuts menys</strong> que un dissabte normal.</p>
<p>No és un error del rellotge. És el que passa quan el cos i el calendari no van al mateix ritme.</p>
<h2 id="la-nit-del-canvi-sense-la-migdiada-de-60-minuts">La nit del canvi, sense la migdiada de 60 minuts</h2>
<p>La matinada del dissabte 24 al diumenge 25, qui porta la <a href="/shop/duckdik-sense/">polsera DuckDik Sense</a> es va anar a dormir pràcticament a l’hora de sempre: al voltant de les <strong>00:34</strong>. Si haguessin aprofitat l’hora extra, haurien dormit més. En canvi, es van despertar abans del que caldria esperar i el resultat mitjà va ser <strong>7 hores i 27 minuts</strong> de son, davant de les <strong>7 hores i 53 minuts</strong> d’un dissabte habitual.</p>
<p>La comparació es va fer amb <strong>777 persones</strong> que tenien dades aquella nit i als dissabtes previs, mesurant cadascuna contra els seus propis hàbits. El descans també es va fragmentar una mica:</p>
<ul>
<li>Les nits amb menys de set hores de son van passar del <strong>27 % al 39 %</strong>.</li>
<li>Els despertares nocturns van pujar d’<strong>1,5 a 1,7</strong> per nit.</li>
<li>El temps despert durant la nit va passar de <strong>18 a 22 minuts</strong>.</li>
</ul>
<p>En resum: ens van donar una hora i, de mitjana, no la vam invertir a dormir.</p>
<h2 id="el-dilluns-gairebe-com-si-no-hagues-passat-res">El dilluns, gairebé com si no hagués passat res</h2>
<p>El que crida l’atenció és la rapidesa amb què es recupera el son «oficial». El <strong>dilluns 26</strong> la durada mitjana va ser de <strong>7 hores i 13 minuts</strong>, només <strong>quatre minuts</strong> per sota de l’habitual. La gent es va ficar al llit <strong>cinc minuts abans</strong> i es va llevar <strong>vuit minuts abans</strong>, segons la nova hora.</p>
<p>És a dir: vam ajustar les rutines al rellotge en un dia. L’organisme, en canvi, encara anava al seu aire.</p>
<h2 id="la-setmana-laboral-no-va-perdre-son-acumulat">La setmana laboral no va perdre son acumulat</h2>
<p>Durant els dies següents, molts usuaris van continuar anant a dormir i despertant-se una mica abans del normal. La diferència es va anar tancant a poc a poc. Però hi ha una dada clau: en el conjunt de la <strong>setmana laboral</strong> la durada mitjana va ser de <strong>7 hores i 17 minuts</strong>, <strong>igual</strong> que en el període de referència. No hi va haver un deute de son acumulat. El canvi va moure sobretot els horaris, no el total de descans.</p>
<h2 id="espanya-sadapta-abans-alemanya-triga-mes">Espanya s’adapta abans; Alemanya triga més</h2>
<p>Tot i que la tendència general va ser semblant, el ritme de tornada a la normalitat no va ser el mateix a tots els països:</p>
<ul>
<li>A <strong>Espanya</strong>, l’hora habitual de despertar-se es va recuperar en unes <strong>tres nits</strong>, tot i que part de la setmana es va mantenir l’hàbit d’anar a dormir uns deu minuts abans.</li>
<li><strong>Itàlia</strong> va necessitar al voltant de <strong>quatre nits</strong>.</li>
<li><strong>Alemanya</strong> va mostrar l’ajust més llarg: despertar-se uns <strong>dotze minuts abans</strong> durant tota la setmana i dormir, de mitjana, <strong>sis minuts menys</strong>.</li>
<li>A <strong>França</strong> gairebé no hi va haver canvis d’horari.</li>
<li>A <strong>Portugal</strong>, la gent va tendir a anar a dormir abans i a dormir uns <strong>nou minuts més</strong>.</li>
</ul>
<h2 id="matiners-i-noctambuls-no-reaccionen-igual">Matiners i noctàmbuls no reaccionen igual</h2>
<p>Els <strong>matiners</strong> estaven gairebé recuperats el dilluns, amb diferències d’un o dos minuts respecte al seu patró habitual. Els <strong>noctàmbuls</strong>, en canvi, van arrossegar un petit desfasament tota la setmana: es van ficar al llit uns <strong>vuit minuts abans</strong> i es van despertar uns <strong>sis minuts abans</strong>. Tots dos grups, això sí, van perdre una quantitat similar de son la nit del canvi.</p>
<p>«El canvi d’hora ens va regalar una hora més, però no la vam aprofitar per dormir. El més sorprenent és que, tot i que ajustem el rellotge en una nit, el nostre cos necessita diversos dies per adaptar-se. I tot això passa pràcticament sense que ens n’adonem», explica Alberto Lorente, cofundador i CEO de DuckDik.</p>
<h2 id="com-es-va-mesurar">Com es va mesurar</h2>
<p>L’estudi és observacional: 21.941 nits de 1.569 usuaris de DuckDik Sense a ES, IT, FR, DE i PT, del 10 d’octubre a l’1 de novembre de 2026. Cada persona es va comparar amb els seus propis hàbits previs, en nits equivalents de la setmana. Es van excloure registres incomplets o inconsistents i es van corregir les diferències horàries de la matinada del canvi. Els resultats descriuen aquesta mostra, no necessàriament tota la població europea.</p>
<p>La nota de premsa completa, amb la taula per països i la metodologia, és a la <a href="https://duckdik.com/ca/prensa/notas/cambio-de-hora-resultados-2026/">sala de premsa de DuckDik</a>.</p>
<p><em>Alberto Lorente</em></p>]]></content:encoded>
<category>son</category><category>canvi d’hora</category><category>dades</category>
<enclosure url="https://duckdik.com/assets/prensa/cambio-hora-2026/cambio-hora-2026-es.png" type="image/png" length="0"/>
</item>
<item>
<title>Per què una polsera sense pantalla dura 45 dies amb una càrrega</title>
<link>https://duckdik.com/blog/ca/polsera-sense-pantalla-bateria-45-dies/</link>
<guid isPermaLink="true">https://duckdik.com/blog/ca/polsera-sense-pantalla-bateria-45-dies/</guid>
<pubDate>Sat, 31 Oct 2026 08:00:00 +0000</pubDate>
<description>Per què un rellotge es carrega cada dia i una polsera sense pantalla dura 45 dies: què gasta bateria, com estalvia el Bluetooth i quin paper té el mòbil.</description>
<content:encoded><![CDATA[<h2 id="un-aparell-que-passa-gairebe-tot-el-dia-adormit">Un aparell que passa gairebé tot el dia adormit</h2>
<p>Un rellotge intel·ligent sol demanar endoll cada un o dos dies. Una polsera sense pantalla com la DuckDik Sense pot aguantar fins a 45 dies amb una sola càrrega. El truc no és una bateria màgica, sinó una idea molt senzilla: un aparell que passa la major part del temps adormit i que només es desperta el just per mesurar i desar el que ha mesurat.</p>
<p>Per entendre-ho, pensa en la bateria com en una guardiola petita. El que importa no és tant la seva mida com quantes monedes s'escapen cada minut. En un wearable hi ha quatre grans sortides d'energia: la pantalla, el processador (el «cervell» que fa els comptes), la ràdio que parla amb el mòbil i el sensor de llum que mesura el pols. Una polsera de llarga durada tanca la primera i estreny les altres tres.</p>
<h2 id="la-pantalla-la-gran-devoradora">La pantalla, la gran devoradora</h2>
<p>El 2017, un equip d'investigadors va seguir durant 106 dies 27 persones que feien servir un rellotge intel·ligent en la seva vida quotidiana i va mesurar on anava a parar l'energia. La pantalla s'enduia al voltant del 30 % del total, gairebé tant com el processador. I això que el rellotge només estava plenament «despert», amb la pantalla a la màxima brillantor, un 2 % del temps.</p>
<p>Per què gasta tant una cosa tan petita? Perquè una pantalla són milers de punts de llum que cal encendre i redibuixar moltes vegades per segon, i perquè cada vegada que mires l'hora el processador s'ha de despertar per dibuixar la imatge. Sense pantalla desapareix aquesta despesa i el processador té molts menys motius per despertar-se.</p>
<h2 id="una-llum-que-parpelleja-en-lloc-de-quedar-se-encesa">Una llum que parpelleja en lloc de quedar-se encesa</h2>
<p>El sensor que mesura el pols funciona amb llum: uns LED il·luminen la pell i un petit ull electrònic mesura quanta llum torna (ho expliquem a <a href="/blog/ca/pols-amb-llum-ppg/">Pols amb llum</a>). El curiós és que aquesta llum no està encesa tota l'estona. Parpelleja amb flaixos brevíssims, moltes vegades per segon, i el sensor només «mira» durant aquests flaixos.</p>
<p>A més, moltes polseres ajusten el ritme de mesura al que fas: al sofà no cal mesurar amb la mateixa intensitat que enmig d'una cursa.</p>
<h2 id="bluetooth-que-parla-a-estones">Bluetooth que parla a estones</h2>
<p>La polsera no està «al telèfon» amb el teu mòbil tot el dia. Fa servir Bluetooth de baix consum, un sistema pensat precisament perquè els dos aparells quedin en moments concrets, intercanviïn quatre dades i tornin a adormir-se. Segons la norma, aquestes cites es poden repetir des de cada 7,5 mil·lisegons fins a cada 4 segons, i si no hi ha res de nou a explicar, la polsera se'n pot saltar algunes.</p>
<p>Entre cita i cita, un xip de Bluetooth típic pot quedar-se en un consum d'aproximadament un microampere, la milionèsima part d'un ampere. És com dos amics que, en lloc de passar-se el dia parlant, queden un segon de tant en tant per posar-se al dia. Per això és habitual que aquestes polseres desin el que mesuren a la memòria i ho enviïn per tandes.</p>
<h2 id="el-canell-recull-el-mobil-pensa">El canell recull, el mòbil pensa</h2>
<p>L'altra gran clau és repartir la feina. Interpretar les fases del son, l'estrès o la recuperació exigeix molts càlculs. En lloc de fer-ho al canell, amb una bateria diminuta, es fa al telèfon, que té una bateria moltes vegades més gran i que, de tota manera, es carrega cada dia. Els senyals en brut es queden al telèfon; el compte sincronitza xifres ja resumides en servidors de la UE.</p>
<h2 id="per-que-carregar-menys-tambe-te-cura-de-la-bateria">Per què carregar menys també té cura de la bateria</h2>
<p>Hi ha un efecte secundari curiós. Les bateries de liti envelleixen, en part, amb cada cicle de càrrega. Si carregues un aparell cada dia, en un any en sumes unes 365 càrregues; amb una autonomia de 45 dies, amb prou feines unes 8. Menys cicles sol traduir-se en una bateria que perd capacitat més a poc a poc, tot i que el pas del temps i la calor també hi influeixen.</p>
<p>L'autonomia real depèn de com es faci servir. Mesurar l'oxigen en sang tota la nit, registrar entrenaments llargs amb pols continu o rebre moltes vibracions d'avisos fa que la guardiola es buidi abans. I el fred intens redueix temporalment l'energia que pot lliurar una bateria de liti, així que en una excursió d'hivern és normal veure que el percentatge baixa una mica més de pressa.</p>]]></content:encoded>
<category>bateria</category><category>sensors</category><category>com funciona</category>
<enclosure url="https://duckdik.com/blog/img/2026-10/pulsera-sin-pantalla-bateria-45-dias-d340757a.webp" type="image/webp" length="0"/>
</item>
<item>
<title>Com endevina la teva polsera si estàs en son profund o en REM</title>
<link>https://duckdik.com/blog/ca/com-endevina-la-polsera-si-estas-en-son-profund-o-rem/</link>
<guid isPermaLink="true">https://duckdik.com/blog/ca/com-endevina-la-polsera-si-estas-en-son-profund-o-rem/</guid>
<pubDate>Mon, 26 Oct 2026 08:00:00 +0000</pubDate>
<description>Sense veure el teu cervell, una polsera trosseja la nit en trams de 30 segons i endevina la fase del son amb el pols, la HRV i el moviment. Així ho fa.</description>
<content:encoded><![CDATA[<h2 id="mentre-dorms-el-teu-canell-pren-notes">Mentre dorms, el teu canell pren notes</h2>
<p>Cada matí l'app t'explica quanta son profunda i quanta son REM has tingut. Curiós, perquè la polsera no veu el teu cervell ni et mira els ulls. Com ho sap, doncs? La resposta barreja pistes indirectes, estadística i una bona dosi d'humilitat.</p>
<h2 id="aixi-es-fa-en-un-laboratori-del-son">Així es fa en un laboratori del son</h2>
<p>Per classificar el son «de veritat» hi ha la polisomnografia. La persona dorm amb sensors que registren les ones cerebrals (l'electroencefalograma o EEG), els moviments dels ulls i la tensió muscular. Després, un tècnic revisa la nit en trams de 30 segons i a cadascun li posa una etiqueta: vigília, N1, N2, N3 o REM, segons les regles de l'Acadèmia Americana de Medicina del Son (AASM).</p>
<p>N1 i N2 formen el son lleuger. N3 és el profund, amb ones cerebrals lentes i àmplies. En el REM el cervell s'activa molt, els ulls es mouen de pressa i els músculs queden gairebé sense to.</p>
<p>Dada curiosa: ni tan sols els experts coincideixen sempre. En un programa de l'AASM amb més de 2.500 tècnics puntuant les mateixes gravacions, l'acord mitjà va ser del 82,6 %, i baixava al 67 % en el son profund.</p>
<h2 id="les-pistes-que-llegeix-una-polsera">Les pistes que llegeix una polsera</h2>
<p>Sense EEG, la polsera fa de detectiu amb el que sí que nota des del canell:</p>
<ul>
<li><strong>Moviment.</strong> L'acceleròmetre detecta si et mous. És la millor pista per separar el son de la vigília, però diu poca cosa de la fase.</li>
<li><strong>Pols.</strong> Un sensor òptic segueix els batecs. En el son profund el pols baixa i es torna regular; en el REM s'agita.</li>
<li><strong>Variabilitat de la freqüència cardíaca (HRV).</strong> Són les petites diferències de temps entre un batec i el següent. Reflecteixen l'estira-i-arronsa entre el «fre» i l'«accelerador» del sistema nerviós.</li>
<li><strong>Respiració.</strong> Respirar deixa empremta en el pols: en inspirar el cor s'accelera una mica i en expirar s'alenteix. D'aquí se'n dedueix el ritme respiratori, més pausat en el son profund i més irregular en el REM.</li>
<li><strong>L'hora.</strong> El REM abunda més a la segona meitat de la nit.</li>
</ul>
<h2 id="trossejar-la-nit-en-30-segons">Trossejar la nit en 30 segons</h2>
<p>Amb aquests senyals, l'algorisme imita el tècnic: divideix la nit en trams d'uns 30 segons (en vuit hores en surten 960). Per a cada tram calcula uns quants números i un model, entrenat amb nits enregistrades alhora amb polisomnografia, decideix quina fase és la més probable: despert, lleuger, profund o REM.</p>
<p>Per això les polseres parlen de son «lleuger» en lloc de N1 i N2: sense ones cerebrals, separar-les és gairebé impossible.</p>
<h2 id="fins-a-quin-punt-sassembla-al-laboratori">Fins a quin punt s'assembla al laboratori?</h2>
<p>És una estimació, no una polisomnografia. Ho diuen els estudis:</p>
<ul>
<li><strong>Distingir adormit de despert es fa bé.</strong> En un estudi del 2021 amb set dispositius de consum, tots van reconèixer almenys el 93 % dels trams de son, però només entre el 18 % i el 54 % de les estones despert.</li>
<li><strong>Les fases costen més.</strong> Amb 106 persones i 440 nits, un model que només feia servir el moviment encertava la fase en el 57 % dels trams; en afegir-hi pols, variabilitat i l'hora de la nit, pujava al 79 %.</li>
<li><strong>Hi ha molta diferència entre aparells.</strong> Un estudi del 2023 amb 11 dispositius va trobar acords amb el laboratori que anaven de «moderats» a tot just «lleus».</li>
<li><strong>Les nits mogudes són les més difícils.</strong> Amb el son fragmentat, tots fallen més.</li>
</ul>
<p>En perspectiva: si els tècnics humans coincideixen al voltant del 83 %, que un algorisme que no veu el cervell arribi al 79 % és notable. Però cada nit té el seu marge d'error.</p>
<h2 id="que-fer-amb-la-xifra">Què fer amb la xifra</h2>
<p>El que val és la tendència. Si un dia marca 40 minuts de son profund i l'endemà una hora i deu, pot ser la teva nit o l'algorisme. En canvi, si durant setmanes veus que el son profund baixa quan sopes tard, això sí que és informació útil.</p>
<ul>
<li><strong>Compara mitjanes setmanals o mensuals</strong>, no dies solts.</li>
<li><strong>Fixa't primer en el més fiable:</strong> a quina hora t'adorms, quant dorms i com n'ets de regular.</li>
<li><strong>Fes servir les fases com una pista</strong> per fer-te preguntes, no com un veredicte.</li>
<li><strong>Si dorms malament de manera persistent</strong>, la conversa és amb un professional sanitari, no amb l'app.</li>
</ul>
<p>En una polsera sense pantalla com la <a href="/shop/duckdik-sense/">DuckDik Sense</a>, que també estima les fases del son, el més interessant arriba quan mires diverses setmanes seguides.</p>]]></content:encoded>
<category>son</category><category>fases del son</category><category>sensors</category>
<enclosure url="https://duckdik.com/blog/img/2026-10/fases-sueno-pulsera-54d4eb82.webp" type="image/webp" length="0"/>
</item>
<item>
<title>No vam descobrir les matemàtiques. Som matemàtiques</title>
<link>https://duckdik.com/blog/ca/no-vam-descobrir-les-matematiques-som-matematiques/</link>
<guid isPermaLink="true">https://duckdik.com/blog/ca/no-vam-descobrir-les-matematiques-som-matematiques/</guid>
<pubDate>Mon, 19 Oct 2026 08:00:00 +0000</pubDate>
<description>Ni els seus creadors entenen del tot com raona la IA. I això obre una pregunta més gran: i si nosaltres mateixos fóssim matemàtiques?</description>
<content:encoded><![CDATA[<h2 id="el-que-ni-els-seus-creadors-entenen">El que ni els seus creadors entenen</h2>
<p>Hi ha una cosa de la intel·ligència artificial que em sembla especialment fascinant. No és simplement que pugui respondre preguntes, escriure textos o resoldre problemes. És que està desenvolupant capacitats que els seus propis creadors no havien previst del tot.</p>
<p>Ahir vaig escoltar una entrevista al Lenny's Podcast amb Emmanuel Ameisen, investigador d'Anthropic especialitzat a comprendre què passa dins dels grans models d'intel·ligència artificial.</p>
<p>El que sorprèn és que els seus propis creadors no entenen del tot com funcionen per dins.</p>
<p>Sabem com construir-los i entrenar-los, però no sempre comprenem com arriben a determinades conclusions ni per què desenvolupen capacitats que ningú no els ha ensenyat explícitament.</p>
<h2 id="sistemes-que-creixen-no-programes">Sistemes que creixen, no programes</h2>
<p>Ameisen explica que aquests models s'assemblen més a sistemes que fem créixer mitjançant l'aprenentatge que a programes tradicionals en què hem definit cada comportament.</p>
<p>Els investigadors estan descobrint que els models construeixen representacions internes de conceptes, estableixen relacions i desenvolupen estratègies que ningú no ha programat directament.</p>
<p>Tot això passa mitjançant operacions matemàtiques. No perquè els models inventin noves lleis matemàtiques, sinó perquè l'entrenament organitza milers de milions de paràmetres fins a produir mecanismes que nosaltres encara intentem comprendre.</p>
<p>És una situació extraordinària: hem creat aquests sistemes i ara hem d'investigar-los per descobrir com han après a raonar.</p>
<h2 id="una-pregunta-que-va-mes-enlla-de-la-ia">Una pregunta que va més enllà de la IA</h2>
<p>I mentre escoltava l'entrevista, em va sorgir una pregunta que va força més enllà de la intel·ligència artificial.</p>
<p>I si les matemàtiques no fossin simplement una eina que hem descobert per entendre el món? I si nosaltres mateixos fóssim matemàtiques?</p>
<p>I si ho hem entès al revés?</p>
<p>Sempre hem pensat que els humans vam descobrir les matemàtiques per explicar l'univers. Però les relacions que descriuen existien molt abans que nosaltres.</p>
<p>Els planetes seguien les seves òrbites abans de Newton. Els àtoms interactuaven abans que existís la química. I els nostres cervells funcionen mitjançant processos físics que també obeeixen aquestes mateixes lleis.</p>
<h2 id="un-idioma-una-cara-un-cervell">Un idioma, una cara, un cervell</h2>
<p>Pensem en una cosa tan quotidiana com aprendre un idioma. El nostre cervell descobreix patrons, estableix relacions i acaba construint frases que no ha sentit mai. Curiosament, els models d'intel·ligència artificial fan una cosa semblant mitjançant mecanismes completament diferents, basats en operacions matemàtiques.</p>
<p>O pensem en la nostra capacitat de reconèixer una cara entre milers. Ho fem de manera gairebé instantània, sense saber explicar com. Avui una xarxa neuronal artificial pot desenvolupar una capacitat similar aprenent relacions entre quantitats enormes de dades.</p>
<p>No vol dir que els nostres cervells funcionin igual que una intel·ligència artificial. Però sí que planteja una cosa fascinant: potser la intel·ligència no depèn tant del material de què estem fets com de les relacions que s'estableixen entre els seus components.</p>
<p>I si aquestes relacions són matemàtiques, què som realment?</p>
<h2 id="una-hipotesi-no-una-certesa">Una hipòtesi, no una certesa</h2>
<p>Potser les matemàtiques no són simplement un llenguatge que hem inventat per descriure la realitat, sinó part de l'estructura de la mateixa realitat.</p>
<p>Això no està demostrat. Que una cosa es pugui descriure matemàticament no vol dir necessàriament que sigui matemàtiques. Però el que estem observant amb la intel·ligència artificial fa que valgui la pena plantejar-s'ho.</p>
<p>Perquè hi ha alguna cosa extraordinària en el fet que un conjunt d'operacions matemàtiques pugui aprendre, raonar i desenvolupar capacitats que ni tan sols els seus creadors comprenen del tot.</p>
<h2 id="les-matematiques-descobrint-se-a-si-mateixes">Les matemàtiques descobrint-se a si mateixes</h2>
<p>I si nosaltres som un altre exemple d'aquest mateix fenomen, sorgit al llarg de milions d'anys d'evolució biològica en lloc d'entrenament artificial?</p>
<p>Potser no som éssers que han descobert les matemàtiques des de fora.</p>
<p>Potser som una part de l'univers que, organitzada d'una determinada manera, ha adquirit la capacitat de comprendre les regles que la van fer possible.</p>
<p>I potser no hem descobert les matemàtiques. Potser som les matemàtiques descobrint-se a si mateixes.</p>]]></content:encoded>
<category>intel·ligència artificial</category><category>matemàtiques</category><category>cervell</category>
<enclosure url="https://duckdik.com/blog/img/2026-10/no-descubrimos-las-matematicas-778d10b0.webp" type="image/webp" length="0"/>
</item>
<item>
<title>A quina hora s&#x27;adorm Espanya: dades de 36.700 nits reals</title>
<link>https://duckdik.com/blog/ca/a-quina-hora-s-adorm-espanya-dades/</link>
<guid isPermaLink="true">https://duckdik.com/blog/ca/a-quina-hora-s-adorm-espanya-dades/</guid>
<pubDate>Wed, 14 Oct 2026 08:00:00 +0000</pubDate>
<description>Espanya s&#x27;adorm a les 00:30, una hora més tard que Alemanya. Dades de 36.700 nits en cinc països, abans del canvi d&#x27;hora del 25 d&#x27;octubre.</description>
<content:encoded><![CDATA[<p><em>Actualitzat el 14 d'octubre: corregides les hores de despertar-se i les dades del cap de setmana.</em></p>
<h2 id="espanya-sadorm-a-les-0030-la-mes-tardana-de-cinc-paisos">Espanya s'adorm a les 00:30, la més tardana de cinc països</h2>
<p>Diumenge 25 d'octubre els rellotges s'endarrereixen una hora i torna la pregunta de cada any: viu Espanya amb l'horari canviat? Les dades de 36.727 nits registrades per wearables entre juliol i octubre de 2026 donen una resposta concreta. A Espanya l'hora mitjana d'adormir-se són les 00:30, al voltant d'una hora més tard que a Alemanya. L'hora de llevar-se, en canvi, s'endarrereix una mica menys, uns 50 minuts. El resultat: quatre de cada deu nits a Espanya duren menys de set hores.</p>
<p>Les dades provenen de 1.322 usuaris de la polsera DuckDik Sense a Espanya, Portugal, Itàlia, França i Alemanya. D'aquests, 454 viuen a Espanya i sumen 12.523 nits.</p>
<table>
<thead>
<tr>
<th>País</th>
<th>S'adorm</th>
<th>Es desperta</th>
<th>Son real</th>
<th>Nits de menys de 7 h</th>
<th>Passos al dia</th>
</tr>
</thead>
<tbody>
<tr>
<td>Espanya</td>
<td>00:30</td>
<td>08:05</td>
<td>7 h 20</td>
<td>41 %</td>
<td>10.307</td>
</tr>
<tr>
<td>Portugal</td>
<td>00:22</td>
<td>08:01</td>
<td>7 h 21</td>
<td>39 %</td>
<td>9.123</td>
</tr>
<tr>
<td>Itàlia</td>
<td>00:04</td>
<td>07:38</td>
<td>7 h 19</td>
<td>40 %</td>
<td>9.758</td>
</tr>
<tr>
<td>França</td>
<td>23:57</td>
<td>07:49</td>
<td>7 h 35</td>
<td>33 %</td>
<td>8.367</td>
</tr>
<tr>
<td>Alemanya</td>
<td>23:25</td>
<td>07:14</td>
<td>7 h 29</td>
<td>35 %</td>
<td>8.595</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p>Compte amb el càlcul: l'hora d'adormir-se i la de despertar-se marquen el temps al llit, mentre que el son real descompta el que es triga a agafar el son i els despertars de la nit; per això surt una mica menys.</p>
<h2 id="per-que-importa-lhora-dadormir-se-i-no-nomes-quantes-hores">Per què importa l'hora d'adormir-se i no només quantes hores</h2>
<p>La diferència entre països no és tant en quant es dorm com en quan. Un usuari espanyol dorm uns deu minuts menys que un d'alemany, una diferència petita. Però ho fa amb el son desplaçat una hora cap a la matinada.</p>
<p>Això té una conseqüència pràctica. L'hora de llevar-se la marquen la feina i l'escola, i s'endarrereix menys que la d'adormir-se. Qui s'adorm tard té menys marge: qualsevol nit que s'allargui una mica es queda curta. Per això a Espanya el 17 % de les nits no arriba ni a les sis hores.</p>
<h2 id="el-cap-de-setmana-un-altre-fus-horari">El cap de setmana, un altre fus horari</h2>
<p>De diumenge a dijous, l'hora mitjana d'adormir-se a Espanya és entre les 00:13 i les 00:21. Divendres a la nit s'endarrereix fins a prop de les 00:50, i dissabte, fins a la una de la matinada.</p>
<p>Quatre de cada deu usuaris desplacen el son una hora o més entre els dies feiners i el cap de setmana. Els especialistes en diuen «jet lag social»: dilluns al matí el cos continua amb l'horari de dissabte, igual que després d'un vol amb canvi d'hora.</p>
<h3 id="els-joves-els-que-sadormen-mes-tard">Els joves, els que s'adormen més tard</h3>
<p>Entre els 18 i els 29 anys, l'hora mitjana d'adormir-se són les 00:52. A partir dels 60, les 23:31. Els més grans de 60 són també els que dormen més (7 h 39), tot i que es desperten més vegades durant la nit.</p>
<h3 id="les-dones-dormen-uns-20-minuts-mes">Les dones dormen uns 20 minuts més</h3>
<p>Les dones dormen de mitjana 7 h 40 i els homes 7 h 20. A més, elles s'adormen al voltant de mitja hora abans.</p>
<h2 id="espanya-camina-mes-i-fa-menys-migdiada-del-que-es-creu">Espanya camina més i fa menys migdiada del que es creu</h2>
<p>Dues dades que trenquen tòpics:</p>
<ul>
<li><strong>Espanya és el país que camina més</strong> dels cinc: 10.307 passos diaris de mitjana, un 20 % més que Alemanya (8.595) i un 23 % més que França (8.367).</li>
<li><strong>La migdiada diària és un mite.</strong> Només l'11 % dels dies inclou una migdiada. A Alemanya i Itàlia és el 9 %.</li>
</ul>
<h2 id="que-passara-amb-el-canvi-dhora-del-25-doctubre">Què passarà amb el canvi d'hora del 25 d'octubre</h2>
<p>Endarrerir el rellotge una hora vol dir, en teoria, una hora més de son aquella nit. A la pràctica, el cos no canvia d'horari en un dia: tendeix a adormir-se i despertar-se a l'hora de sempre durant diversos dies.</p>
<p>«Fa anys que discutim el canvi d'hora amb opinions. Ara tenim les dades de milers de nits reals per veure què passa de debò», explica Alberto Lorente, cofundador i CEO de DuckDik. «Els espanyols no dormim gaire menys que els nostres veïns, però dormim més tard que ningú. La setmana del canvi d'hora mesurarem, nit a nit, quant triga el cos a adaptar-se i en publicarem el resultat.»</p>
<p>La segona anàlisi, amb l'efecte real del canvi d'hora per països, es publicarà la primera setmana de novembre.</p>
<h2 id="com-shan-obtingut-les-dades">Com s'han obtingut les dades</h2>
<ul>
<li>Dades agregades i anònimes d'usuaris de l'app DuckDik Health amb almenys set nits registrades entre l'1 de juliol i el 12 d'octubre de 2026.</li>
<li>Les hores són locals a cada país. El país és aquell on l'usuari passa més temps.</li>
<li>Cada usuari compta igual, tant si té més com menys nits registrades.</li>
<li>No és una mostra representativa de la població: són persones que han comprat una polsera de benestar, i el 72 % de les que indiquen el sexe són homes.</li>
<li>El son l'estima la polsera a partir del moviment i el pols.</li>
<li>El càlcul s'ha repetit només amb usuaris que sincronitzen cada dia, sense nits corregides a mà i sense incidències obertes amb el servei d'atenció. Les conclusions són les mateixes, amb diferències de pocs minuts.</li>
</ul>
<p>La nota de premsa completa, amb els gràfics i la taula per països per descarregar, és a la <a href="https://duckdik.com/ca/prensa/notas/sueno-cambio-de-hora-2026/">sala de premsa de DuckDik</a>.</p>]]></content:encoded>
<category>son</category><category>tendències</category><category>canvi d&#x27;hora</category>
<enclosure url="https://duckdik.com/blog/img/2026-10/portada-sueno-2026-v4-ca-8899f8df.webp" type="image/webp" length="0"/>
</item>
<item>
<title>Pols amb llum: com una polsera mesura el teu cor sense tocar-lo</title>
<link>https://duckdik.com/blog/ca/pols-amb-llum-ppg/</link>
<guid isPermaLink="true">https://duckdik.com/blog/ca/pols-amb-llum-ppg/</guid>
<pubDate>Tue, 13 Oct 2026 08:00:00 +0000</pubDate>
<description>Com sap una polsera el teu pols fent servir només llum: què és la fotopletismografia (PPG), com calcula pols, HRV i SpO2 i per què de vegades falla.</description>
<content:encoded><![CDATA[<h2 id="una-llanterna-minuscula-i-un-ull-que-compta-reflexos">Una llanterna minúscula i un ull que compta reflexos</h2>
<p>Una polsera sap el teu pols fent servir només llum: encén una petita llum verda contra la pell, un sensor mesura quanta llum torna rebotada i, com que la sang absorbeix la llum, cada batec canvia una mica aquesta quantitat. Comptant aquestes pujades i baixades per minut, el dispositiu calcula les teves pulsacions. La tècnica es diu fotopletismografia, tot i que gairebé tothom la coneix per les sigles en anglès: PPG.</p>
<p>Si gires una polsera d'activitat veuràs unes llumetes (LED) i un o dos punts foscos: són fotodíodes, una mena d'ull electrònic que converteix la llum en un senyal elèctric. Sense agulles ni elèctrodes: només llum que entra a la pell i llum que en surt.</p>
<h2 id="per-que-la-llum-veu-la-sang">Per què la llum «veu» la sang?</h2>
<p>Al canell, la llum topa amb pell, greix, os i vasos sanguinis. Gairebé tot això és constant: el teu os no canvia de mida d'un segon a l'altre. La sang, en canvi, es mou. Amb cada batec arriba una petita onada que infla una mica artèries i capil·lars. Com que l'hemoglobina (la proteïna que dona a la sang el color vermell) absorbeix molt bé la llum verda, més sang vol dir menys llum de tornada al sensor.</p>
<p>El resultat és un senyal enorme i gairebé fix, amb una ondulació minúscula a sobre que puja i baixa al ritme del cor. El difícil no és encendre la llum, sinó rescatar aquesta ondulació.</p>
<h2 id="duna-ona-a-un-numero">D'una ona a un número</h2>
<p>El sensor mesura la llum moltes vegades per segon i dibuixa una corba de petits turons, un per batec. El programari fa tres coses: <strong>neteja</strong> el senyal (com treure el brunzit d'una gravació), <strong>troba el ritme</strong> (si l'ona es repeteix 1,2 vegades per segon, són 72 batecs per minut) i <strong>comprova</strong> que el resultat sigui raonable.</p>
<p>Mesurant el temps exacte entre batecs s'obté a més la <strong>variabilitat de la freqüència cardíaca (HRV)</strong>: aquests intervals varien uns quants mil·lisegons, i aquesta variació reflecteix l'equilibri del sistema nerviós. Necessita un senyal molt net, per això se sol mesurar de nit o en repòs.</p>
<h2 id="per-que-de-vegades-falla">Per què de vegades falla</h2>
<p>L'ondulació de la sang és tan petita que gairebé qualsevol cosa la pot tapar:</p>
<ul>
<li><strong>El moviment.</strong> Quan corres, la polsera es desplaça i crea ones falses. Per això porta un acceleròmetre: sabent com es mou el braç, pot restar aquest patró.</li>
<li><strong>La llum de fora.</strong> Portar-la ajustada (sense estrènyer) i un parell de dits per sobre de l'os del canell ajuda molt.</li>
<li><strong>El fred</strong>, que estreny els vasos de la pell, i <strong>els tatuatges</strong>, perquè la tinta també absorbeix llum.</li>
</ul>
<p>Regla pràctica: les dades són més fiables en repòs i dormint que enmig d'un esprint.</p>
<h2 id="vermell-i-infraroig-loxigen">Vermell i infraroig: l'oxigen</h2>
<p>Amb dos colors més s'estima la <strong>SpO2</strong>, l'oxigen de la sang. L'hemoglobina amb oxigen i sense absorbeix la llum de manera diferent, així que els pulsioxímetres comparen llum vermella (uns 660 nanòmetres) i infraroja (uns 940 nanòmetres) i ho tradueixen a un percentatge. Al canell és més difícil que al dit, per això les polseres de benestar la mostren com a tendència nocturna, no com a prova clínica.</p>
<h2 id="la-ia-de-numeros-a-frases">La IA: de números a frases</h2>
<p>Amb pols, HRV i moviment, models entrenats amb milers de nits <strong>estimen</strong> les fases del son (en el son profund el cor va més lent i regular; en la REM, més variable) o el teu nivell d'estrès. Són estimacions, sempre comparades amb la teva pròpia línia de base. La intel·ligència artificial ajuda sobretot a <strong>interpretar</strong>: converteix centenars de punts en frases clares com «avui has dormit menys profundament que la teva mitjana».</p>
<p>En algunes polseres, els senyals en brut es queden al telèfon i només es sincronitzen xifres resumides en servidors de la UE; ho expliquem a <a href="/wearable-datos-europa-rgpd/">la nostra pàgina sobre dades i RGPD</a>. Per aprofundir, l'<a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Photoplethysmogram" rel="noopener">article de la Wikipedia en anglès sobre fotopletismografia</a> és un bon començament, i per a dubtes amb la teva polsera hi ha el <a href="/support/">centre de suport</a>.</p>]]></content:encoded>
<category>pols</category><category>sensors</category><category>SpO2</category>
<enclosure url="https://duckdik.com/blog/img/pulso-con-luz-ppg/pulso-con-luz-ppg-2195b335.webp" type="image/webp" length="0"/>
</item>
</channel>
</rss>
